He estat uns dies de descans i quan torno em trobo amb un panorama aterridor que em dificulta pronunciar la paraula feliç any nou. El Govern ha decidit adoptar mesures dràstiques per reduir el dèficit públic. Les rendes del treball i les del capital tindran un recàrrec considerable i les classes mitjanes hauran de contribuir més a la Hisenda pública a través de l'IRPF, que puja fins percentatges altíssims. A Catalunya, un tipus marginal del 56% per als qui més guanyen retraurà necessàriament el consum, ja molt debilitat, com s'ha observat en aquestes festes nadalenques.
Cal reduir la capacitat de despesa i d’endeutament perquè no tenim més remei segons els compromisos adquirits amb els socis europeus de l'euro. Però jo em pregunto per què no s'exigeixen responsabilitats jurídiques més enllà de les polítiques, que ja han estat pagades amb la pèrdua de les eleccions, pel mal ús dels diners públics a l'anterior govern: quants mals de cap ens estalviaríem sense el malbaratament del Pla E (8.000 milions), el xec nadó de 2.500 euros suposadament per a ajuda a la natalitat aprovat el juliol del 2007 o l'ajuda indiscriminada per a tots els contribuents de 400 euros vigent encara el 2009. I també voldria que algú assumís personalment la responsabilitat pel malbaratament del diner públic en altres indrets com ara la Comunitat Valenciana.
Les primeres mesures del nou Govern del PP són molt dures per als ciutadans. A Catalunya, després de les retallades de Mas vénen les de Rajoy. Unes retallades inevitables malgrat la demagògia d'algunes forces polítiques què volen guanyar al carrer el que no guanyen a les urnes. Com ha pasat a Catalunya, el nou govern del PP està arrencant i l'esquerra ja ho critica, com si no tinguessis res a veure amb la situació creada.
En tot cas, la situació general d'Espanya tindrà dos punts de referència ineludible: les futures eleccions andaluses i l'adaptació de les retallades a la zona basco-navarresa, autentiques zones de privilegi en aquesta Espanya que sempre li manca temps per a reivindicar la igualtat de tots els ciutadans espanyols. Uns ciutadans cada cop més agobiats per la crisi economica i per la ineficient gestió dels afers públics, en especial en aquest territori peninsular anomenat Catalunya.
En aquest context us desitgo de tot cor un esperançat any 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada