El drama de la pobresa

El drama de la pobresa és la mort cada tres segons d’un nen per aquesta causa, la qual cosa és una autèntica vergonya. En el món hi ha més de 1.200 milions de pobres que subsisteixen amb menys d’un dòlar al dia. Alguns dels objectius que ara es pretenen van ser fixats per l’ONU per a l’any 2000 i es volen aconseguir ara de cara al 2015. La campanya “Pobresa zero” es promoguda a l’Estat espanyol per la Coordinadora d’Organitzacions No Governamental per al Desenvolupament i pretén sensibilitzar els Governs per tal que compleixin amb les promeses d’ajuda i cooperació al desenvolupament fetes durant les darreres dècades.
Els objectius de la campanya son augmentar l’ajuda al desenvolupament al menys en 50.000 milions de dòlars anuals, establir un calendari per complir amb el compromís del 0,7% el 2010, la cancel·lació del deute extern dels països més pobres o la seva conversió en serveis socials bàsics, acordar la creació d’un procés transparent per l’arbitratge del deute, canviar les regles vigents per aconseguir un comerç mundial més just, eliminar les subvencions a les exportacions per part dels països rics i protegir l’agricultura dels països en vies de desenvolupament.
D’altra banda, les dades ens diuen que 27 milions de nens no tenen accés a vacunes i que la mortalitat infantil arriba fins 2,5 milions de nens cada any. Segurament no es pot arribar a tot arreu; sempre falten mitjans materials, econòmics i personals en lluites tan nobles com la de curar malalties infantils. La situació mundial en aquest punt es d’una profunda brutalitat, no tan sols per les dificultats d’accés a medicaments en molts indrets, sinó també per unes estructures polítiques i econòmiques radicalment injustes i discriminatòries. Les xifres tan grosses ens poden deixar indiferents o perplexos per la dificultat de fer-nos una idea de la magnitud de la tragèdia. Però aquest problema existeix amb tota la cruesa i malauradament és tan greu que caldrà lluitar demà i demà passat.
No cal anar gaire lluny per captar la misèria humana. També a casa nostra hi ha pobres, marginats i desvalguts. Gairebé 1,2 milions de catalans viuen en la pobresa, unes 8.000 persones sense llar i unes 30.000 viuen gràcies als ajuts de diferents institucions públiques, segons estudis recents.
Sempre hi haurà algú que pensi que tot el que estic dient són dades i prou. Però les xifres tan elevades, els punts que hem comentat no ens poden deixar indiferents.

Comentari Ràdio Estel, 30 d'abril de 2008