divendres, 30 de juliol del 2010

Derechos y deberes

La Constitución española de 1978 representó un paso adelante muy significativo de cara al reconocimiento de los derechos fundamentales de las personas. Puede afirmarse que uno de los objetivos de todo texto constitucional es garantizar un catalogo de derechos y libertades para los ciudadanos y grupos sociales, aspecto que en términos generales se ha conseguido, aunque siempre se debe mejorar en este campo. En lo referente a los deberes, hay que recordar que todo derecho tiene como contrapartida un deber, que el ejercicio de los derechos no es ilimitado, y que, por consiguiente, ha de ser responsable. Entendemos que si bien el año 1978 con la aprobación de la Constitución fue el tiempo de los derechos, hoy más de treinta años después nos hallamos ante el tiempo de los deberes.
La Declaración Universal de los Derechos Humanos, de 1948, sostiene en su art. 29.1 que “toda persona tiene deberes respecto a la comunidad, puesto que sólo en ella puede desarrollar libre y plenamente su personalidad”. Por su parte, la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea (integrada en el Tratado de Lisboa), nos habla en su preámbulo que el disfrute de los derechos “implica responsabilidades y deberes tanto respecto de los demás como de la comunidad humana y de las generaciones futuras”. En definitiva, la democracia como sistema político pero también como forma de vida se ve directamente influida por el establecimiento de deberes en el marco de una cultura de la responsabilidad. Consideramos que hay que introducir en el lenguaje colectivo la referencia a los deberes. Aquí trataremos de los deberes constitucionales como deberes cívicos, desde la premisa de que es urgente su tratamiento para la construcción de la comunidad, y para una vida personal plenamente respetuosa con el entorno social. El olvido de esta premisa es preocupante puesto que provoca una concepción de la desvinculación de la comunidad, de la falta de respeto por los demás, o del denominado “abuso de los derechos” (yo ejerzo mis derechos con total despreocupación de los demás). Hoy, es preciso aprovecha la crisis económica para extraer de esa vivencia nuevos valores, un nuevo lenguaje más cooperativo, y nuevas actitudes más responsables en relación con la comunidad.
Relacionado con lo anterior, propugnamos un civismo no impuesto por los poderes públicos, sino libremente asumido desde la libertad y la responsabilidad individuales. La ciudadanía ha de ser consciente de sus derechos y deberes, de forma libre, crítica si cabe, pero de forma responsable, participativa y solidaria. La convivencia en libertad exige una buena educación, puesto que “vivir es convivir”, como dijo Aristóteles (Política). La convivencia ha de reconocer el pluralismo, en el marco de una forma de vida cada vez más globalizada, pero al mismo tiempo celosa de la identidad colectiva, y un multiculturalismo que no puede interpretarse como una “tabula rasa” que desconozca el pasado.
El establecimiento de deberes no puede dejarse unilateralmente al Estado. La familia y otras formas de socialización han de jugar un papel importante. Recordemos aquí la celebre obra “De officiis” de Ciceron, dedicada a su hijo Marco, que trata sobre los deberes, auténtico tratado de virtudes cívicas y de ciudadanía.
Hay que tener presente también la “ Declaración de Responsabilidades y Deberes Humanos”, en el marco de la UNESCO y con el apoyo del Alto comisionado de los Derechos Humanos de la ONU. Proclamada en 1998, para conmemorar el 50 aniversario de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, es conocida como declaración de Valencia por acordarse en esa ciudad. La misma propone de forma ordenada una serie de deberes y responsabilidades tanto colectivas como individuales con objeto de llevar a la práctica lo preceptuado en las declaraciones internacionales de derechos humanos. Se parte de la constatación de que una vez proclamados los derechos, corresponde ahora implantar los deberes para un mejor goce de aquellos. En todo caso, los poderes públicos, las organizaciones sociales, y los ciudadanos comparten la responsabilidad de la garantía y promoción de los derechos humanos (en concreto se habla del derecho a la vida y a la seguridad humana, a un orden internacional justo, a la participación en los asuntos públicos, a las libertades de opinión, expresión, reunión, asociación, religión, el derecho a la integridad física y moral, a la igualdad, a la protección de las minorías, de los niños y ancianos, al trabajo y la calidad y nivel de vida, a la educación, las artes y la cultura, y al del respeto a lo establecido en la propia declaración). De los derechos anteriores se deducen deberes.

dissabte, 17 de juliol del 2010

El Tribunal Constitucional com a problema


El passat dilluns dia 28 de juny al vespre, al setè intent, després de quatre anys, el Tribunal Constitucional va emetre sentència en relació amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006. Era la primera vegada en la història de l’actual democràcia espanyola en què el Tribunal Constitucional jutjava la constitucionalitat d’un Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya, per les dues Cambres de les Corts Generals (Congrés dels Diputats i Senat) i finalment pel poble de Catalunya enreferèndum.
L’Estatut es va fer sense un mínim sentit de país. Cada partit va afegir-hi el seu punt de vista, donant lloc a un text de lectura difícil i carregosa. Tot i així, aportava elements molt importants per tal d’avançar en les competències de la Generalitat, en el règim lingüístic, en una concepció més integradora de la pluralitat i fins i tot plurinacionalitat d’Espanya, en un finançament més just, o en una reforma de l’Administració de Justícia més sensible a la llengua i al dret de casa nostra, entre molts altres elements, com l’arrelament en la història, en la cultura, en els fets diferencials de la nació catalana. Amb tot això, el PP, que no va poder consensuar el nou Estatut del 2006, va actuar encès i amb malfiança i va impugnar bona part dels articles de l’Estatut, fins i tot, cal recordar-ho, abans d’entrar en vigor. No va esperar ni a això, i va intentar aconseguir per aquesta via allò que no havia aconseguit mitjançant la política.
El Tribunal Constitucional es va convertir en una arma política, sense miraments, tant pel PP com pel PSOE. El van deslegitimar, perquè dels dotze membres només han pogut dictar sentència deu —n’hi ha un de mort i un de recusat— i d’aquests, quatre tenen el seu mandat caducat des de fa més de dos anys i mig. L’Estatut ha estat retallat perquè es declaren inconstitucionals 14 preceptes, i 27 són sotmesos a interpretació, entre altres disposicions que es veuen afectades. Però el veritable problema per mi és que allò que es va aprovar fins i tot en referèndum, ha estat retallat, rebaixat i malmès
per un Tribunal Constitucional de dubtosa legitimitat moral. Mai no hauria hagut de passar una cosa així. I enfer-se, la Constitució democràtica,que Catalunya tant va contribuir a edificar durantla transició, ha vist trontollar els seus fonaments.
Ara, entre retall i retall, els ciutadans de Catalunya, el continuarem aixecant, però espero i desitjo que amb la lliçó apresa de com no s’han de fer les coses. El poble ha de tornar a parlar, en unes eleccions en les quals —si us plau— deixin governar el qui guanyi. Mirem de tenir un país de més qualitat, amb alguna deferència envers la majoria electoral. Si a Catalunya els perdedors governen perquè sumen, de què ens estranyem ara de la retallada que ens ha fet el Tribunal Constitucional? Ens urgeix tornar a la democràcia, per tal de restablir el sentit de país. Aquesta és una bona reacció a una sentència lamentable, i a un malson massa llarg.

dilluns, 14 de juny del 2010

Presentació del llibre "Civisme i Llibertat"

Ens plau convidar-vos a la presentació del llibre Civisme i Llibertat que es farà el dimarts 15 de juny, a les 18 hores, a la sala de premsa de la planta baixa de l’edifici El Viver (plaça Assemblea de Catalunya, 9-12). Aquest llibre recull les intervencions dels participants al Seminari sobre civisme i llibertat que es va celebrar al Museu de Badalona del 25 al 27 de febrer de 2009 sota la direcció de l’Ajuntament de Badalona i el Grup de Recerca sobre Llibertat, Seguretat i Transformacions de l’Estat, del Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona.

diumenge, 13 de juny del 2010

Crisi econòmica i temps de canvi

La crisi econòmica que ens ha tocat de viure va néixer com una crisi financera, de l’economia especulativa, però amb el temps s’ha anat inserint en la vida real i quotidiana de les persones. Per tant, si en l’àmbit financer caldrà fer ajustaments per tal de reduir la despesa pública i el dèficit de l’estat, cal no oblidar que el repte més transcendental consistirà en saber adoptar mesures per dinamitzar l’economia i crear nova ocupació.
L’atur és un problema humà de primera magnitud, una autèntica tragèdia, i l’insòlit índex de l’estat espanyol un greu escull per a superar l’actual situació. A mesura que augmenta la inseguretat laboral esdevé més important la tasca de Càrites i altres entitats assistencials, perquè la crisi està afectant de manera molt directa persones vulnerables, com ara parelles joves, moltes de les quals en pocs mesos han vist com s’han empobrit fins a límits insospitats, en perdre la feina, no poder pagar la hipoteca o esdevenir aturats de llarga durada.
Europa sencera adopta mesures de contenció pressupostària després d’excessos i de formes de viure que ens han portar fins aquí, tot fent bona la tradicional expressió d’allargar més el braç que la mànega. La societat de consum i de l’opulència en la que ens han volgut fer viure els darrers anys, ha portat unes conseqüències com les que ara ens veiem obligats a experimentar. Certament hem viscut anys immersos en una societat fonamentada en el tenir i no en l’esser, en el consum compulsiu i no en la satisfacció de les necessitats reals, amb poca preocupació per la competivitat i la qualitat, en l’abús de la construcció fins a límits irracionals, entre d’altres característiques. Tot plegat ha beneficiat més les grans corporacions financeres que les persones concretes. Aquesta situació ens obliga avui a un canvi de model productiu, de model econòmic en general, més al servei de la persona, i que per tant tingui en compte elements com la cultura, l’educació, la preparació tècnica o la formació humana integral, per tal de fornir les bases per a un país de més qualitat. Un país que caldrà reconstruir amb l’esforç de tots, del sector públic i del privat.
D’altra banda, la confiança amb els gestors públics està arribant a uns nivells baixíssims La desconfiança afecta de forma especial la classe política, excepte honorables excepcions. I les entitats privades, protagonistes també de l’actual situació, hauran de situar-se en noves coordenades, més fiables per a la població en general. La crisi econòmica ens ha caigut al damunt i sembla que gairebé ningú ha fet els deures. A tota Europa, però a Espanya encara és més patent. Els habitants de la zona euro ens adonem que som més pobres, que l’Estat del benestar construït amb l’esforç de generacions passades i presents, està fent fallida. I el que es més important, la nostra manera de viure, la de ciutadans europeus, s’està posant en entredit. Mentre tant, el discurs dominant és el d’un cert fatalisme, i no sembla que ningú vulgui assumir cap responsabilitat per tot el que està succeint.
El cas de Grècia i més recentment el d’Hongria, en que s’han maquillat els comptes públics, i mentit sobre la situació real de l’economia, no ajuden de cap manera a recuperar la confiança en els gestors dels afers econòmics. La situació espanyola no és tampoc com per restar massa alegres. Però si alguna lliçó podem aprendre de la crisi en que estem immersos es que té una dimensió europea, que les mesures que cal prendre per reordenar l’economia ja no son cosa dels Estats tots sols. La crisi és global, per això la sensació d’una certa tutela sobre les mesures que s’estan prenen a Espanya i a Catalunya els darrers temps. En termes humans però, és temps de tornar a defensar valors sòlids, com els valors cristians que han fet Europa, tot redescobrint la força constructiva de les virtuts teologals (fe, esperança i caritat), i cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temperança). Avui cal, més que mai, que la veu de la veritat es faci més present en la nostra societat, aportant arguments positius al servei de la dignitat de l’home, i de la seva transcendència.

dimecres, 26 de maig del 2010

Seminari: Llibertats, Seguretats i Civisme. Dissabte 5 de juny.


Organitza "Persona i Democràcia-Joaquim Xicoy"

C/ Mallorca, 277 2on B. 08037 Barcelona. Tel. 93 487 30 91
mail: info@personaidemocracia.cat

web: www.personaidemocracia.cat


Seminari LLIBERTATS, SEGURETATS I CIVISME



Lloc: Blanquerna. Facultat de Comunicació - Universitat Ramon Llull. C/ Valldonzella, 23. Barcelona

Data: Dissabte, 5 de juny 2010. 10:00 hores.


Amb la col.laboració de:

Departament de Ciència Política i de Dret Públic
Grup de Recerca sobre Llibertat, Seguretat i Transformacions de l’Estat
i
Blanquerna-Universitat Ramon LLull


Introducció: La preocupació per la inseguretat no pot deixar de banda el respecte dels drets fonamentals i de la idea de llibertat. El civisme constitueix el marc de drets i deures que cal respectar avui, en tots els ordres de la vida.

El debat que ha ocupat les societats democràtiques, especialment les europees, sobre l’equilibri entre seguretat i llibertat es veu ara superat per la proposta d’introduir el civisme com a assumpció personal de responsabilitat envers la comunitat. Es proposa reflexionar sobre la necessitat de gaudir d’una ètica, en la actual societat complexa i heterogènia, tot tenint en compte els valors i les arrels que informen la nostra cultura.

Per altra banda, de la mateixa forma que cal parlar de llibertats com a concreció veritable de l’autèntica llibertat, el concepte de seguretat es plasma en diferents àmbits de la vida en societat i les persones experimenten voluntats i interessos no sempre fàcils de conciliar: s’aspira a gaudir dels drets propis i generals en un entorn de garantia que, en principi, ha de ser tutelat per l’estat, únic legítim ostentador del recurs a la força.

A més, en l’actualitat, la demanda ciutadana de seguretat –entesa com a ordre públic i com a garantia de l’estat de dret – s’ha anat ampliant cap a una nova concepció que tendeix a reclamar, també, la previsió, prevenció, coordinació i atenció de tota mena de contingències – antigues i noves -que amenacen la percepció d’un entorn segur, estable i previsible en la vida de les
persones.

Qüestions que es plantegen:

- Son els valor cívics la resposta a la clàssica confrontació entre llibertat i seguretat?

- Quin paper ha de tenir el civisme com a factor de responsabilitat personal en l’exercici dels drets i les llibertats?

- La garantía final de la seguretat ha de raure en una societat forta o en un estat ben organitzat?

- Es raonable – i sostenible - una expectativa de “seguretat total” davant tota mena de successos o contingències?

- Quin preu esta disposada la societat a pagar per gaudir de la sensació de que “tot està sota control”?


Per tal d’analitzar aquestes qüestions, PERSONA I DEMOCRÀCIA – JOAQUIM XICOY ha organitzat, amb la col·laboració de Blanquerna - Universitat Ramon Llull i el Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona, el proper dissabte 5 de juny, un seminari amb el següent

PROGRAMA

10:00 Benvinguda i presentació del seminari.

10:10 Ponència introductòria: “El civisme i els valors a la societat actual”.

Joan Lluís Pérez-Francesch. Professor de dret constitucional de la UAB.

10:40 Taula Rodona: Elements que condicionen el civisme a la societat actual

Manuel Milián Mestre. Periodista i escriptor.

Tomàs Gil. Cap de Policia de Sant Adrià del Besòs. Professor associat de dret constitucional de la UAB .

José R. Agustina. Professor de criminologia i de dret penal de la UIC.


11:40 Pausa - Cafè

12:00 Taula Rodona: Bones pràctiques per a una societat lliure i segura

Joan Dídac Gallardo. President de DYA Catalunya. Expert en seguretat.

Xavier Martorell. Regidor de Relacions Institucionals i Seguretat Ciutadana de Sant Cugat del Vallès. Ex- Director general de Seguretat Ciutadana.

Josep Cañabate. Secretari d’ISACA. CISA Auditor. Professor Associat UAB.

Modera: Andreu Cruañas. Director de “Persona i Democràcia-Joaquim Xicoy”.


13:15 Cloenda: Jordi Sales. President de “Persona i Democràcia-Joaquim Xicoy”

Aquest seminari està adreçat a legisladors, responsables polítics dels àmbits de Seguretat Ciutadana, Interior i Emergències, experts d’aquestes matèries , docents dels àmbits de la filosofia, el dret i les ciències polítiques i socials, comandaments policials i tècnics de Seguretat i Emergències.



Es prega confirmació a :

info@personaidemocracia.cat
o al telèfon 93 487 30 91 (Sra. Begoña Morán)




dissabte, 8 de maig del 2010

Reconeixement Emmanuel Mounier 2010

Liurament del Reconeixement Emmanuel Mounier 2010 a l'empresa Cooperativa Calandra de Vic, modèlica en la pràctica de la Responsabilitat Social Corporativa,

i
conferència - col·loqui

"UNA LECTURA DEL MANIFEST AL SERVEI DEL PERSONALISME PENSANT EN ELS JOVES"
Ponent: DR. JOAN LLUÍS PÉREZ FRANCESCH
Dijous, 20 de maig del 2010 a les 19h.
Lloc: Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar (C/Diputació, 231)
Institut Emmanuel Mounier Catalunya

http://institut-emmanuel-mounier-catalunya.webs.com

diumenge, 11 d’abril del 2010

Presentació del llibre "El terrorisme global"

Presentació del llibre El terrorisme global, de Joan Lluís Pérez Francesch i Tomàs Gil
Abacus cooperativa i l’Editorial UOC us conviden a la presentació del llibre El terrorisme global, de Joan Lluís Pérez Francesch i Tomàs Gil
L’atemptat contra les torres bessones de Nova York l’11 de setembre de 2001 va presentar davant de la mirada atenta del món una nova manera d’estendre el temor entre la població i els dirigents dels països: el terrorisme global. Les regles del joc havien canviat. El nou terrorisme se’ns presentava per televisió i en directe als espectadors de tot el món. Aquests fets van fer trontollar els fonaments de la societat occidental.
Des de l’atemptat de l’11-S, els països occidentals han hagut de crear noves estratègies antiterroristes per neutralitzar totes les possibles amenaces que apareixen. El terrorisme global presenta la resposta del món occidental, que es caracteritza per una aposta per la seguretat que sovint xoca frontalment contra l’estat de dret.
Amb la participació de:
Juan Antonio García Jabaloy, fiscal d’Eurojust
Josep Maria de Dios, degà de la Facultat de Dret de la UAB
Dia: dijous 29 d’abril. Hora: 19 h. Lloc: Abacus cooperativa Balmes. Adreça: c/ Balmes, 163 .