El concepte jurídic de genocidi

 Darrerament es parla molt de genocidi en  relació al conflicte armat a la zona de Gaza. Hi ha genocidis, que estan fixats en la nostra memòria, l’holocaust  dels jueus a la segona guerra mundial, el genocidi armeni (1915-1923), el de Ruanda (1994), el de Bòsnia (1994), el dels yazidis pel Daesh al nord de l’Iraq (2014) o el dels rohinyá a Birmània (2017). Altres casos son igualment brutals encara que no els lliguem a aquest concepte, com les deportacions estalinistes a l’època soviètica. Els debats acaben sovint quan un tribunal afirma el terme jurídic.  

El genocidi fa referència a la voluntat d’exterminar un grup ètnic, religiós o nacional. No es tracta d’atacs a individus concrets i diversos sinó a un grup determinat. Està reconegut com un delicte pel dret internacional  d'acord amb la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi (1948), signada en el marc de l’ONU. El primer que va emprar aquesta expressió va ser el jurista jueu Raphael Lemkin el 1944, que sumà el terme grec gen -que significa raça o tribu-, amb el llatí cideix -que vol dir matar. Es va aplicar als judicis de Nuremberg.

Els Estats que han signat l’esmentada Convenció -més de 150- han acceptat complir les seves disposicions. L’Estat espanyol va incorporar aquest delicte al codi penal el 1971. D’altra banda, tots els Estats tenen l’obligació d’evitar-lo atès que forma part del que s’anomena ius cogens del dret internacional. A més se l’aplica el principi de jurisdicció universal. Malgrat això, el 2014 una reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, impulsada pel govern de Mariano Rajoy, va restringir aquest principi. D’altra banda, el 2002 entrà en funcionament la Cort Penal Internacional (CPI) de forma permanent, amb competència per jutjar el delicte de genocidi. També s’han creat tribunals penals internacionals per jutjar casos específics com el de Ruanda o l’antiga Iugoslàvia.

La intencionalitat és un element cabdal així com la ideologia subjacent que impulsa les accions humanes. La Convenció contra el genocidi detalla diversos aspectes per la seva qualificació: matança de membres d’un grup amb violència extrema com ara la tortura i la violació; lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup (violència sexual i fins i tot l’esclavitud); sotmetiment intencional del grup a condicions d’existència que comportin la seva destrucció física (dificultar l’alimentació, l’expulsió sistemàtica de les llars, la reducció dels serveis mèdics essencials, bloqueig al subministrament d’aliments); mesures destinades a impedir els naixements al si del grup i el trasllat a la força d’infants  del grup a un altre grup.

En el cas de Gaza, el desembre del 2023, Sud-àfrica va presentar una demanda davant la Cort Internacional de Justícia (CIJ) -Israel no és membre de la CPI- acusant-lo de violar la Convenció contra el Genocidi. El gener del 2024, la CIJ va dictar mesures provisionals, ordenant a Israel garantir l'entrada d'ajuda humanitària, prevenir actes genocides i sancionar la incitació al genocidi. El juliol del 2024 la CIJ va exigir el cessament de l'ofensiva a Rafah, l'accés sense impediments a l’ajuda humanitària, així com la investigació internacional sobre crims a Gaza i la prohibició de genocidi. Tot i això no hi ha encara una sentència i les mesures cautelars sembla que no han fet cap efecte.

Parlar de genocidi – i no de crims de guerra o de lesa humanitat- té sobretot efectes comunicatius i de relat. Es posa èmfasi en què no hi ha una guerra sinó un atac unidireccional d’Israel. Si neguem l’ús de la paraula en qüestió admetem que hi ha una guerra i que el grup terrorista de Hamàs és una part del conflicte armat. Tampoc estaríem en la lògica del genocidi quan es recorda que a Palestina hi ha cristians, és a dir, que no hi ha un grup humà homogeni.

Davant les atrocitats que es cometen a Gaza, podem parlar de crims de guerra o de genocidi, però la realitat és un espai de barbàrie on la dignitat humana és vulnerada cada dia.