El debat acadèmic és una eina de confrontació dialèctica d’idees que
per als que el practiquen suposa l’aprenentatge i el desenvolupament
d’un conjunt de tècniques comunicatives altament útils per a la vida
quotidiana i professional actual. En l’Estat espanyol hi ha una
consolidada tradició de debats acadèmics, clubs de debat i tornejos de
debat que es remunten fins als inicis de la Universitat de Deusto, però
que en la història més propera ens duen al Club de Debate de la
Universitat Complutense de Madrid. En aquest entorn espanyol s’han
consolidat tornejos de debat acadèmic universitari de gran prestigi. Als
Països Catalans tenim la Lliga de Debat de la Xarxa Vives i a la UAB
s’ha consolidat la Lliga de Debat Universitària, que serveix per
iniciar-se i seleccionar la nostra representació a la primera. Malgrat
aquesta realitat, i l’evident curiositat i interès dels estudiants,
especialment de titulacions jurídiques i econòmiques, no s’havia pogut
tirar endavant cap projecte estructurat i amb suport acadèmic i
institucional.
En aquest context, ara fa un any uns quants alumnes i docents de la
Facultat de Dret de la UAB, amb el suport institucional del Deganat,
vàrem crear el Grup d’Argumentació i Expressió Oral de la Facultat de
Dret, per tal de donar aixopluc a les activitats extracurriculars
relacionades amb l’argumentació i els seus recursos (podeu consultar http://simulacionsjudicials.uab.cat/index.php/es/).
Dins d’aquest marc es va formar el Grup d’Argumentació i Debat.
Aquest funciona de manera similar a un club de debat universitari i, com
a tal, té dos grans objectius: formar en el domini de la comunicació i
l’ús de la paraula com a instrument de treball, ja sigui en català, en
castellà o en anglès –que s’ha convertit en llengua vehicular per a
molts professionals– i, d’altra banda, desenvolupar habilitats com la
gestió d’equips de treball, el lideratge, la resolució de conflictes,
les tècniques de documentació, la gestió de les emocions i la superació
personal.
En aquest any de funcionament, en el qual hem treballat i après molt
de les nostres primeres participacions en diferents tornejos, hem pogut
percebre que hi ha una mancança de debats estrictament jurídics en un
entorn en què el percentatge de participants que estudien graus
relacionats amb el dret és el dominant. A l’esmentat fet cal afegir la
constatació que l’ús del català com a llengua vehicular en els entorns
legals segueix sense normalitzar-se, fins i tot per part dels mateixos
catalanoparlants.
La tradició de col·laboració institucional de la Facultat de Dret de
la Universitat Autònoma de Barcelona amb la Comissió de Llengua del
Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) (mitjançant la Comissió de
Dinamització Lingüística, per exemple), entre d’altres, ens va abocar a
reflexionar sobre la situació de la llengua catalana en el món del dret,
les seves possibles causes i allò que es podria fer per intentar
capgirar les tendències, des de quelcom tan petit –però amb una força
emergent notable– com un grup de debat acabat de néixer.
Potser és veritat que moltes de les normes de l’àmbit estatal o de
l’internacional que fem servir els juristes majoritàriament estan
escrites en castellà, i aquest fet ens duu a la comoditat de no canviar
constantment de llengua de treball; potser incideix també que algunes de
les generacions catalanoparlants, nascudes encara sota el franquisme,
no es varen educar amb el català com a llengua escrita i vehicular;
potser es podria al·legar que el vocabulari tècnic en català d’algunes
branques jurídiques com, per exemple, la dogmàtica penal no estigui
plenament consolidat, cosa que sona més a una excusa que a una altra
cosa. Però això no vol dir que haguem de viure en una diglòssia
permanent ni tampoc, com sostenen alguns sectors de juristes, que és
obligat expressar-se en la llengua de les normes emprades. Aquest ens
sembla un argument absurd perquè ens obligaria a tots a ser uns grans
políglotes, ja que el món professional jurídic és cada cop més
globalitzat i plural.
Per tot aquest seguit de raons, al llarg del curs passat es va anar
covant la idea de celebrar un torneig de debat jurídic en català a la
Facultat de Dret de la UAB. D’una banda, va ser un debat estrictament
jurídic i, de l’altra, va emprar el català com a llengua vehicular.
Aquest repte el vam entomar amb alegria, il·lusió i moltes hores de
treball per part dels alumnes participants, organitzadors,
col·laboradors i docents. L’objectiu fou organitzar el primer torneig de
debat jurídic en català i que aquest gaudís d’una bona qualitat
jurídica i lingüística, sense que aquests requisits excloguessin cap
estudiant no catalanoparlant o de primers semestres dels graus. Per
obtenir aquesta fita els mateixos estudiants organitzadors insistiren en
el rigor de les normes i les característiques d’un jurat que fos un
aval d’imparcialitat i qualitat. Tot això és el que vàrem voler reunir
en el Primer Torneig de Debat de la Facultat de Dret de la UAB, celebrat el proppassat 12 de desembre.
El torneig es va dur a terme a la sala de vistes de la Facultat de
Dret de la UAB, i comptà amb el suport institucional de la Comissió de
Llengua del CICAC. Hi participaren tres equips de la nostra Facultat: en
va ser el guanyador el “Clara Campoamor” format pels estudiants Bea
Núñez, Jordi Farnés, Juan Torrecilla i Álvaro Juan. Esther Balada va ser
nomenada millor oradora i Juan Torrecilla, millor jurista.
El jurat que valorà el debat va estar format per les persones
següents: Pep Canício (president de la Comissió de Llengua Catalana del
CICAC), Anna Arnall (terminòloga del CICAC), Agustí Pou (Generalitat de
Catalunya i UB), Mariona Torra (advocada i professora associada de dret
civil a la UAB) i Josep Cañabate (professor de la Facultat de Dret de la
UAB). Varen actuar d’àrbitres Ramon Salvat i Gemma Jiménez.
Els equips participants varen ésser els següents:
- Clara Campoamor: Beatriz Núñez Grau, Juan Torrecilla Benitez, Jordi Farnés Agramunt i Álvaro Juan García.
- Concepción Arenal: Cristina Panebra Salinas, Esther Balada Khouja i Edward Bernal Pérez.
- Federica Montseny: Helena Ribera Juanpere, Guillem Gabriel Pizarro i Xènia Sánchez Hernández.
El tema objecte de debat va ser Maternitat subrogada: pot ser la gestació objecte de contracte?
Volem agrair a totes les persones implicades en l’esdeveniment que
amb llur ajuda i interès el fessin possible. I desitgem que aquest
torneig de debat es consolidi els propers cursos com un referent de la
tasca de tants professionals del dret per a la normalització del
coneixement i ús de la llengua catalana en el m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada