Els mateixos que es porten les mans al cap
quan altres fan propostes i les qualifiquen ràpidament com a inconstitucionals, sembla
que no tinguin gaire sensibilitat quan la iniciativa la tenen ells. En efecte,
en el cas de la presó permanent
revisable, el Partit Popular promou una reforma del codi penal per a introduir
aquesta sanció, amb
no gaire miraments.
La ineludible tensió entre els valors de la llibertat i de la seguretat,
en l'actual context d'amenaces noves es vol resoldre amb una gran simplicitat,
com si els drets fonamentals de les persones, inclosos els condemnats, no
fossin protegits per la Constitució. Les
garanties constitucionals són exigències per a totes les
persones i no tan sols per alguns, i en el cas que ens ocupa la finalitat de
les penes segons la Constitució és la
resocialització,
sense matisos ( art. 25).
El PP va aprovar ell sol aquesta mesura a
la sessió que
va tenir lloc al Congrés dels
Diputats. Un rodet propi de la majoria absoluta que no sembla la millor manera
de generar consens en un tema tant sensible com la legislació penal. Una crítica que ha fet
l'oposició parlamentària és la de l'oportunisme i
el populisme, ara que queda poc per a les noves eleccions generals i que s'obre
un escenari electoral ampli. El PP vol vendre la duresa d'algunes mesures
penals com a estratègia
estrictament electoral.
Cal reforçar la seguretat, en el marc de la lluita
contra el terrorisme, la criminalitat organitzada, la corrupció i l'enfonsament general
del sistema polític.
El PP vol esdevenir així el
partit de la "llei i l'ordre", encara que el respecte als drets
fonamentals, i a la llibertat personal en concret, es posi en entredit. La presó permanent revisable es
proposa només per
a casos tancats i concrets, d'especial gravetat, com en cas d'homicidi del Rei
o del seu hereu, de caps estrangers,
genocidi, assassinats comesos en el si
d'una organització criminal
o contra menors de 16 anys.
La reforma del codi penal es complementa
amb una regulació nova
dels delictes relacionats amb el terrorisme amb una previsió de compliment de la
pena màxima
prevista, producte del pacte antiterrorista entre PP i PSOE. Per aquesta via la
proximitat dels dos partits fa que els socialistes acceptin d'alguna manera la
presó permanent
revisable, en la lluita contra el terrorisme jihadista, una gran amenaça per a l'estat
espanyol.
La reforma del codi penal se suma a la
nova llei de seguretat ciutadana i a la reforma de la llei d'enjudiciament
criminal, amb un conjunt de mesures dures i de dubtosa constitucionalitat. Ara
es proposa que es revisi la pena un cop han passat 20 o 25 anys, fent veure així que no es renuncia a la reinserció, com va admetre el Consell d'Estat al seu
dictamen previ.
En definitiva, ens trobem amb una regulació de la privació de llibertat,
obsessionada en omplir les presons, mes que no pas en evitar la delinqüència, que no s'ajusta
be als principis constitucionals, ni a la doctrina de la limitació dels drets fonamentals
establerta pel Tribunal Europeu de Drets Humans. Una mesura que ens fa dubtar
sobre la seva utilitat real, mes enllà dels resultats electorals immediats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada