Darrerament l’estat espanyol no presenta símptomes de
gaire prestigi institucional. Quantes institucions podem dir que funcionen bé? El
col·lapse institucional en el cas de la doctrina
Parot es reflecteix en una interpretació
de l’aplicació del codi penal que com era de preveure no ha estat
avalada pel Tribunal Europeu de Drets Humans.
Més enllà de
posicionaments jurídics i polítics concrets, i dels fàstics que ens puguin fer
algunes persones que poden sortir en llibertat, hi ha un principi essencial de
l’estat de dret que és el de la irretroactivitat
de les disposicions desfavorables o restrictives dels drets. L’anomenada doctrina Parot va ser un intent de fer
dir als jutges, en la fase d’aplicació de la llei, allò que aquesta no deia.
Quan es va reformar el codi penal el 2003 el legislador va endurir el règim de
sancions penals, tendent a un compliment més íntegre de les condemnes. Però en
els casos anteriors, no podia aplicar-se un criteri sobre el que no es podia
tenir un coneixement previ, ni una expectativa. El TEDH ha protegit la persona privada
de llibertat il·legalment, com no podia ser d’una altra manera.
Al meu parer, el
més criticable d’aquesta situació és la deixadesa de funcions del Govern i de
les Corts Generals. Ara, el Govern central sembla que torna a rentar-se les
mans, com si no anés amb ell, dient que és un tema propi de la independència
dels jutges. I la política criminal? I la lluita antiterrorista en el marc del
tan esmentat Estat de Dret? En pocs mesos
el TEDH ha tombat dos temes especialment sensibles per als drets humans a
l’estat espanyol: els abusos de les hipoteques i la irretroactivitat de les
sancions penals.
Costa creure en les
institucions espanyoles, perquè no es respecten els criteris més elementals de
l’estat de dret. I a sobre alguns s’omplen la boca de la paraula constitució,
quan són els primers en vulnerar-la. Necessitem governants que compleixin la
constitució, de la que s’omplen la boca, com en el cas del nostre “dret a
decidir”. No serà que no s’esforcen en fer interpretacions realment
constitucionals que respectin els drets de les persones?
Els abusos en
l’aplicació de la llei penal són inadmissibles perquè justícia no es revenja,
l’aparició estel·lar d’indesitjables terroristes i de delinqüents de la pitjor
condició traumatitza a la bona gent, i des d’Europa es reclama un principi central de tota societat
civilitzada com és la seguretat jurídica. L’ombra del Quixot planeja arreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada