Darrerament ha estat notícia el fitxatge de jugadors de futbol a uns preus descomunals, realment desproporcionats. Fins i tot el cardenal arquebisbe de Barcelona, a l’homilia de la festa del Corpus Christi va destacar la flagrant contradicció entre aquests dispendis i la greu crisi econòmica per la que passen moltes famílies. Comparteixo l’opinió del senyor cardenal quan afirma que es posa de manifest que la crisi econòmica és també una crisi de valors.
En efecte, cal treballar per un canvi en el model de societat, en el qual la prepotència i l’abús dels recursos econòmics -la vida dins una bombolla especulativa com la que ha explotat- no es reprodueixi més.
El debat ha arribat fins i tot al Congrés dels Diputats, on s’ha presentat una proposta per tal de limitar les retribucions dels esportistes professionals, i que els comptes dels clubs de futbol siguin més transparents.
El futbol és realment un negoci descomunal que mou una ingent quantitat de diners. En aquestes coordenades el futbol professional és un esport, però també i sobretot un negoci, i en el cas que comentem un element simbòlic de naturalesa política. Davant dels triomfs del Barça, que els rivals vulguin ésser més competitius no tindria res d’estrany. Ara bé, la manera com s’obtenen determinats recursos, amb crèdits preferents i sense problemes de liquidesa, contrasta amb l’economia real que diàriament han de viure milions de persones. No sembla èticament de rebut aquesta prepotència, al vell estil imperial, sense límits, a no ser que parlem de política d’influències; i fins i tot d’un cert “quixotisme”, perquè no es diu la veritat però tampoc se sap apreciar, i així alguns no s’acaben d’adonar que enlloc de futbol estan parlant d’altres coses.
En efecte, cal treballar per un canvi en el model de societat, en el qual la prepotència i l’abús dels recursos econòmics -la vida dins una bombolla especulativa com la que ha explotat- no es reprodueixi més.
El debat ha arribat fins i tot al Congrés dels Diputats, on s’ha presentat una proposta per tal de limitar les retribucions dels esportistes professionals, i que els comptes dels clubs de futbol siguin més transparents.
El futbol és realment un negoci descomunal que mou una ingent quantitat de diners. En aquestes coordenades el futbol professional és un esport, però també i sobretot un negoci, i en el cas que comentem un element simbòlic de naturalesa política. Davant dels triomfs del Barça, que els rivals vulguin ésser més competitius no tindria res d’estrany. Ara bé, la manera com s’obtenen determinats recursos, amb crèdits preferents i sense problemes de liquidesa, contrasta amb l’economia real que diàriament han de viure milions de persones. No sembla èticament de rebut aquesta prepotència, al vell estil imperial, sense límits, a no ser que parlem de política d’influències; i fins i tot d’un cert “quixotisme”, perquè no es diu la veritat però tampoc se sap apreciar, i així alguns no s’acaben d’adonar que enlloc de futbol estan parlant d’altres coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada