Hem de saber restar al costat dels joves!

L’abandonament del jovent en mans dels impulsos consumistes, el baix nivell del sistema educatiu –que a més canvia segons el govern de torn-, la manca de protecció de la joventut i la infància davant els mitjans de comunicació, amb la dificultat de pactar uns horaris televisius en funció de les edats i molts d’altres exemples que tenim ben a prop, ens permeten arribar a la conclusió que hem de cuidar més els nostres infants i joves.

No es pot jugar amb una etapa decisiva de la formació de la personalitat, tant per raons morals, com des de la perspectiva de país. Cal que ens esforcem per tal de restablir valors profundament humans que afecten especialment els infants i joves. He llegit que determinats canals de televisió haurien de refer tota la seva programació si estiguessin disposats a complir els pactes sobre continguts televisius i protecció de la joventut. Què és més important, els índexs d’audiència o la protecció d’un segment de la població, quan això darrer és una exigència constitucional?

Malgrat les dificultats i les notícies negatives dels mitjans de comunicació, com els alts índexs de mortalitat infantil al tercer món per causes evitables, també és convenient recordar que hi ha molt d’amor i estimació en les relacions amb els infants i joves. Quanta sensibilitat hi ha en la relació autèntica entre els pares i els fills! Que Déu ens ajudi a copsar la necessitat de l’amor, que és una virtut incessant, que creix i es desenvolupa des del més pregon de la condició humana i que romangui de la manera més plena possible en les nostres vides i en les nostres relacions socials, en especial amb els joves.