L’allunyament de la política

L’allunyament, la desafecció, o el desinterès per la política, es una realitat creixent i perillosa, més quan es practica amb èxit que no cal guanyar les eleccions per mantenir-se en el poder.
Al meu parer hi ha dues premisses prèvies a la revalorització de la política i és que la política ha de retornar a la comunitat, i que la política ha de respondre a principis ètics i no ésser només un joc d’estratègies. La política és l’àmbit on s’escenifica el bé i les relacions amatents entre persones i grups, perquè tenen una idea prèvia i bàsica de país. EL MARQUETING POLÍTIC NO POT SUBSTITUIR L’ÈTICA EN L’ACCIÓ POLÍTICA. Cal reivindicar que no s’emprin grans paraules però buides, sense testimoniatge personal (progrés, canvi,..) .
Es parla des de fa temps de crisi de les ideologies i demanem que les diferents opcions ens ofereixin amb claredat quines concepcions de fons defensen sobre la persona i les seves referències comunitàries, i a partir de quins valors, a fi i efecte que així es pugui produir un debat racional. La política ha de resituar-se en la comunitat i després, en un segon moment, en el poder. Primer hem de construir la nació i després l’Estat. I a més, caldria defensar una concepció del bé comú –que no és la suma dels interessos particulars, sinó els generals o comunitaris -, és a dir, el consens bàsic de país que hem de compartir tots els ciutadans i grups, per a conviure en llibertat.
L’indivudualisme, el consumisme, la societat massificada, provoquen un model de persona deshumanitzada. Aquest és un dels reptes més importants que té la nostra generació: construir un discurs humanitzador, a partir del testimoni de persones que donin la seva vida per un ideal. Avui necessitem humanitzar la vida; hem de defensar una concepció “espiritual” de la vida, un “ancoratge espiritual”, un nou llenguatge , en el que caldria recuperar elements i conceptes com ara les VIRTUTS HUMANES, EL BE I EL MAL EN CONTRA DEL RELATIVISME ÈTIC, L’ESTABLIMENT DE LÍMITS A LA TOLERANCIA. Necessitem construir una cosmovisió que ens expliqui el model de persona que està en la base de qualsevol altre consideració.


Comentari Ràdio Estel, dimecres 23 de juliol de 2008