La darrera vaga dels transportistes per carretera, ens permet reflexionar sobre els límits i el sentit del dret de vaga a la nostra societat. No hi ha dubte de la justícia de moltes reivindicacions del sector, però la manera i les conseqüències per tota la societat d’aquest tipus de vaga provoquen que molts ciutadans es preguntin si no hi ha una altra manera més proporcional i mesurada de plantejar un conflicte laboral.
D’entrada es planteja el problema ètic de si és legítim l’ús d’un dret que no s’exerceix pels treballadors contra els empresaris, sinó contra el govern i que afecta tota la societat. Per tant, desborda les relacions laborals, per a convertir-se en un problema d’ordre públic que pot afectar el bé comú de la societat.
D’altra banda, les tensions i la violència exercida per alguns piquets, i la situació d’asfíxia econòmica de molts transportistes, no justifiquen l’alteració que es va produir de les condicions de vida de moltes persones. La crisi que comentem ha estat un gran laboratori de psicologia de masses i de realisme ètic, que ha posat a prova la resistència de la població en general, la capacitat de comprendre el sector en vaga i les relacions entre els interessos d’un sector molt castigat i els generals de la població.
Jurídicament, caldria regular d’una vegada de forma sistemàtica el dret de vaga, que encara no té una llei postconstitucional, i especialment em sembla urgent regular la vaga en els serveis públics i en els sectors d’atenció al públic, en els quals la vaga no té res a veure amb el seu sentit originari. I es vulneren amb facilitat els drets de la resta de la població.
Els excessos que es donen, quan no es respecta el dret al treball o la llibertat de circulació, han de ser evitats per tal que no es produeixi un abús. Qualsevol reivindicació pot ser justa, però cal exercir-la amb proporcionalitat en relació a allò que es persegueix. En un altre cas, quan es vulneren els dels drets dels altres es deslegitima qualsevol reivindicació.
Comentari Ràdio Estel, 2 de juliol de 2008
D’entrada es planteja el problema ètic de si és legítim l’ús d’un dret que no s’exerceix pels treballadors contra els empresaris, sinó contra el govern i que afecta tota la societat. Per tant, desborda les relacions laborals, per a convertir-se en un problema d’ordre públic que pot afectar el bé comú de la societat.
D’altra banda, les tensions i la violència exercida per alguns piquets, i la situació d’asfíxia econòmica de molts transportistes, no justifiquen l’alteració que es va produir de les condicions de vida de moltes persones. La crisi que comentem ha estat un gran laboratori de psicologia de masses i de realisme ètic, que ha posat a prova la resistència de la població en general, la capacitat de comprendre el sector en vaga i les relacions entre els interessos d’un sector molt castigat i els generals de la població.
Jurídicament, caldria regular d’una vegada de forma sistemàtica el dret de vaga, que encara no té una llei postconstitucional, i especialment em sembla urgent regular la vaga en els serveis públics i en els sectors d’atenció al públic, en els quals la vaga no té res a veure amb el seu sentit originari. I es vulneren amb facilitat els drets de la resta de la població.
Els excessos que es donen, quan no es respecta el dret al treball o la llibertat de circulació, han de ser evitats per tal que no es produeixi un abús. Qualsevol reivindicació pot ser justa, però cal exercir-la amb proporcionalitat en relació a allò que es persegueix. En un altre cas, quan es vulneren els dels drets dels altres es deslegitima qualsevol reivindicació.
Comentari Ràdio Estel, 2 de juliol de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada