Prostitució a la carretera
Com sabeu tots aquells que agafeu el cotxe i aneu per la C-17, en determinats punts estratègics hi ha unes noies que fins i tot a ple sol, estan allà de peu, de vegades en grup, en altres ocasions soles, se suposa que oferint els seus serveis sexuals. Quina imatge més patètica! Realment em fa pena veure que ningú no fa res per tal d’evitar aquesta situació i sembla que es considera com un element més del paisatge la presència d’aquelles noies. Com si fos la cosa més natural del món que les persones es passessin el dia esperant que pari un cotxe! Em crida l’atenció que en un país on es parla tant de política, on hi ha moltíssimes administracions, que gaudeixen segons la legislació vigent de múltiples competències, on els polítics es deleixen per oferir titulars als mitjans de comunicació, i quan volem ser tan moderns, ningú no faci res per tal d’evitar la prostitució a la carretera
No entenc com no és possible actuar d’alguna manera, sobretot per evitar que es doni aquest espectable tercermundista. No entraré ara en el debat sobre legalitzar o no la prostitució, que excedeix amb molt el present comentari. Només penso que si aquestes dones pretenen fer amb el seu cos el que sembla que fan doncs que ho facin. Però no d’aquesta manera. Es recorda sovint que hi ha organitzacions mafioses que obliguen les dones a prostituir-se. En altres casos, potser les dones tinguin una certa autonomia i ho facin per les motivacions més diverses. Ara bé, jo em pregunto: cap de les administracions (Ajuntaments, Consell Comarcal, Diputació, Generalitat de Catalunya, Estat espanyol, Unió Europea...) poden fer res per tal que aquestes persones no es plantin tot el dia a peu de carretera? Ningú sembla interessat en plantejar seriosament el tema de la prostitució, com s’havia fet pocs anys enrere?
Avui dia, amb una deixadesa absoluta es confon la via publica amb el fet que allà es pugui fer el que sigui. Aquest és el problema: al carrer o a la carretera no podem fer el que vulguem. Els nostres polítics tan acostumats a regular i a prohibir quan interessa, ara resulta que passen de puntetes sobre el fet de la distracció que poden patir els conductors, per exemple. Una altra cosa que es podria fer, aquesta molt més seriosa, fora estudiar com protegir els menors, atès que no tenen per què observar cóm la dona es prostitueix. Cal recordar que els poders públics han de protegir la joventut i la infància i aquest mandat els obliga a fer alguna cosa. Al meu parer, la deixadesa actual es una causa de responsabilitat jurídica, a més de política. Davant el fet de la prostitució a la carretera que suportem cada dia, hi ha el debat d’aspectes de fons molt profunds: què fer amb la prostitució i amb els clients dels serveis sexuals de pagament; considerar la prostitució com una feina més o mirar de recuperar les dones per altres treballs; quina idea tenim de l’espai públic, etc. Es poden donar moltes respostes, després d’obrir un debat profund, i de partir del respecte a les persones i en especial a la dona. Però el que no és de rebut és la situació actual. A la carretera no gràcies.
Com sabeu tots aquells que agafeu el cotxe i aneu per la C-17, en determinats punts estratègics hi ha unes noies que fins i tot a ple sol, estan allà de peu, de vegades en grup, en altres ocasions soles, se suposa que oferint els seus serveis sexuals. Quina imatge més patètica! Realment em fa pena veure que ningú no fa res per tal d’evitar aquesta situació i sembla que es considera com un element més del paisatge la presència d’aquelles noies. Com si fos la cosa més natural del món que les persones es passessin el dia esperant que pari un cotxe! Em crida l’atenció que en un país on es parla tant de política, on hi ha moltíssimes administracions, que gaudeixen segons la legislació vigent de múltiples competències, on els polítics es deleixen per oferir titulars als mitjans de comunicació, i quan volem ser tan moderns, ningú no faci res per tal d’evitar la prostitució a la carretera
No entenc com no és possible actuar d’alguna manera, sobretot per evitar que es doni aquest espectable tercermundista. No entraré ara en el debat sobre legalitzar o no la prostitució, que excedeix amb molt el present comentari. Només penso que si aquestes dones pretenen fer amb el seu cos el que sembla que fan doncs que ho facin. Però no d’aquesta manera. Es recorda sovint que hi ha organitzacions mafioses que obliguen les dones a prostituir-se. En altres casos, potser les dones tinguin una certa autonomia i ho facin per les motivacions més diverses. Ara bé, jo em pregunto: cap de les administracions (Ajuntaments, Consell Comarcal, Diputació, Generalitat de Catalunya, Estat espanyol, Unió Europea...) poden fer res per tal que aquestes persones no es plantin tot el dia a peu de carretera? Ningú sembla interessat en plantejar seriosament el tema de la prostitució, com s’havia fet pocs anys enrere?
Avui dia, amb una deixadesa absoluta es confon la via publica amb el fet que allà es pugui fer el que sigui. Aquest és el problema: al carrer o a la carretera no podem fer el que vulguem. Els nostres polítics tan acostumats a regular i a prohibir quan interessa, ara resulta que passen de puntetes sobre el fet de la distracció que poden patir els conductors, per exemple. Una altra cosa que es podria fer, aquesta molt més seriosa, fora estudiar com protegir els menors, atès que no tenen per què observar cóm la dona es prostitueix. Cal recordar que els poders públics han de protegir la joventut i la infància i aquest mandat els obliga a fer alguna cosa. Al meu parer, la deixadesa actual es una causa de responsabilitat jurídica, a més de política. Davant el fet de la prostitució a la carretera que suportem cada dia, hi ha el debat d’aspectes de fons molt profunds: què fer amb la prostitució i amb els clients dels serveis sexuals de pagament; considerar la prostitució com una feina més o mirar de recuperar les dones per altres treballs; quina idea tenim de l’espai públic, etc. Es poden donar moltes respostes, després d’obrir un debat profund, i de partir del respecte a les persones i en especial a la dona. Però el que no és de rebut és la situació actual. A la carretera no gràcies.
(Diari de L'Ametlla, agost 2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada