Us recomano aquest llibre, en el que he tingut el goig de participar.
Idees
per millorar la qualitat democràtica del nostre sistema polític.
Introducció.
Els sondejos i estudis d'opinió
publicats dels darrers temps coincideixen en assenyalar, malauradament, una
manca de confiança dels ciutadans en els polítics i la consegüent crisi de
representació que aquesta desconfiança produeix. Malgrat això, l'interès per la
política ha crescut, com ho demostren les mobilitzacions socials que hem viscut
els últims anys. Per tant, podem afirmar que més que una crisi de la política
en general, hi ha una crisi de la política institucional. Com sabem, aquest no
és un fet exclusiu del nostre sistema polític, sinó que és comú a la majoria de
democràcies europees.
1-Quines considera que són
les causes principals de la crisi de la política i, especialment, del
descrèdit dels polítics ?
Al
meu parer vivim un final d'etapa, que no tothom reconeix com a tal, producte
dels pactes de la transició política de 1977/78. L'opció constitucional per la
democràcia representativa ha generat un sobredimensionament dels partits polítics,
convertits en empreses de col·locació de tot tipus de persones, a l'estil dels
"amics polítics". La formula electoral de la llei d'Hondt, les
llistes tancades i bloquejades, i una forta jerarquia interna dins els mateixos
partits, ha generat tot plegat un distanciament entre polítics i ciutadans, que
ha esclatat amb força paral·lelament a la crisi econòmica. Mentre aquest
darrers podien anar tirant econòmicament, la situació no es considerava tant
inadmissible, pero quan el pastís s'ha reduït en aplicació de mesures
d'austeritat, una part important de la ciutadania, dels mitjans de comunicació
i dels jutges han posat de manifest un cert estatus d'impunitat que s'havia instal·lat
en l'ambient. Han caigut els referents i s'ha pogut observar un sistema fallit,
construït sobre una gran dosi de mentida i de capacitat per a confondre els
interessos públics amb els particulars.
Així,
podem dir que ens trobem avui amb un col·lapse institucional, que provoca que
les institucions publiques pateixin una greu crisi de legitimitat, conseqüència
d'una crisi no tan sols econòmica, sinó de valors morals. La percepció que
l'estat (i altres instàncies) és una banda de lladres, en cèlebre expressió del
gran jurista Hans Kelsen, la podem viure cada dia, com a gran tragèdia col·lectiva.
La corrupció esdevé una gran llosa per a la moral del país, i el desànim es pretén
sublimar mitjançant l'acceptació de formules populistes, i la superació de
marcs de referència (Europa, Constitució).
Podem
dir que s'ha robat molt durant el règim constitucional vigent, els controls
sobre les decisions públiques sembla que han fallat de forma estrepitosa -
Loewenstein definia el concepte de constitució democràtica com aquell que
genera un equilibri de poders gràcies al control interorgànic- , s'ha generat
una economia especulativa no real en benefici de les elits dirigents, l'estat
de les autonomies ha estat una enganyifa per aquells que pensaven que es
podrien integrar les nacionalitats en un conjunt estatal plurinacional, i a la
llarga les institucions públiques no han estat integradores, sinó més aviat excloents, amb la conseqüent
desafecció com ha passat a Catalunya. Arran del procés de dissolució
institucional i moral que patim, podem afirmar que cap institució pública
funciona correctament (Corona, Govern, Parlament, jutges, tribunal
constitucional, autonomies) i per tant cal una reforma en profunditat del
sistema polític perquè el que hi ha està podrit. La desafecció catalana, en
especial a partir de la STC contra l'estatut el 2010 i el debat infructuós
sobre el dret a decidir, obren les portes a un escenari incert, fins i tot amb
improvisacions inevitables, que ha generat en amplis sectors de la població
esperances renovades en la política, però amb uns altres referents. La gestió
des de Madrid de tot aquest procés, confiant més en el codi penal que en la
democràcia, està provocant un gran descrèdit, però el cainisme a Catalunya
tampoc no ha ajudat gaire a mantenir la confiança en els polítics.
2-Mesures per recuperar
la confiança dels ciutadans en els polítics:
2.1-Quines reformes i/o canvis
institucionals considera que s’han de fer en el nostre sistema polític per
millorar la qualitat de la democràcia?
Augmentar
la transparència en la gestió pública (de veritat, no tan sols en el paper o a
les lleis) i el control públic efectiu sobre les decisions.
Fer
factible el rendiment de comptes periòdic a la ciutadania, mitjançant
informacions clares i transparents de l'ús dels cabals públics.
Que
la declaració de bens, que han de fer els polítics, en començar i acabar el seu
mandat, estigui contrastada per l'agencia tributària, de manera que no hi hagi
dubtes de la veracitat i sigui clara la informació.
Canviar
el sistema electoral pel que fa a les llistes tancades i bloquejades, fetes
realment per les direccions dels partits.
Establir
límits pel que fa als mandats, màxim dos de quatre anys sembla raonable.
Exigir
algun certificat d'anglès, d'estudis acabats, i fins i tot algun certificat
d'escolarització en cultura política democràtica (atorgat per universitats o
escoles d'administració pública).
Nova
llei sobre incompatibilitats (no més d'un càrrec), criteris clars de
remuneració, acceptació d'un modus de comportament educat (evitar insults, barroeries,
manca de respecte als adversaris, etc).
Que
s'expliqui obligatòriament a la web de cada departament, ajuntament o
institució pública com s'ha gastat el seu pressupost, cada any. I que es faci
efectiu el dret d’accés a la informació.
Augmentar
la qualitat de la comunicació política dels mitjans d'informació de masses.
Lluitar contra la difamació de forma mes efectiva, i que el codi deontològic
dels periodistes inclogui unes regles d'estil per tal de millorar la claredat
de les informacions, en especial les que tenen un contingut tècnic (jurídic,
econòmic, etc). Els periodistes de vegades no saben ben bé de què parlen, o no s’entén
el que diuen, o confonen fets i opinions, la qual cosa pot ser letal per a la
ciutadania que els llegeix; fins i tot
els deixa de llegir atès que els considera tòxics.
El
finançament dels partits polítics i de llurs fundacions, es un escull important
per atorgar confiança a la ciutadania. Els informes del Tribunal de Comptes
haurien de ser mes àgils. I les institucions publiques i les privades que
porten a terme funcions públiques (col·legis professionals, sindicats,
organitzacions empresarials), haurien de restar mes controlades de forma eficaç
i transparent pels òrgans corresponents de fiscalització.
Acostar
la política a la ciutadania és un vell paradigma sempre pendent, que
comportaria entre altres aspectes obrir determinats processos de presa de
decisió a la participació popular directa (consultes populars, referèndums, més
pes a la iniciativa ciutadana). L'opció per la democràcia representativa no pot
excloure, a la pràctica, altres
mecanismes de participació, que fan més viva la democràcia. Caldria equilibrar
els dos mecanismes de participació. I els partits s'haurien d'obrir més a la
societat per a fer possible aquesta complementarietat i aprofundiment en la
democràcia. La política no pot ésser segrestada pels partits polítics i per les
tècniques exclusivament representatives, com es comenta més avall.
2.2-Quines mesures proposaria per
lluitar contra la corrupció ?
Caldria
evitar que les institucions públiques gestionessin una doble comptabilitat, amb
diner negre o opac (sobres). La transparència real i el control efectiu han de
ser divises inexcusables. La corrupció és un problema econòmic, que encareix la
gestió pública, jurídic per no posar en marxa tècniques de fiscalització
efectives, i moral, perquè afecta la forma de vida en societat. L'educació en
valors morals, nacionals o de país, és imprescindible per a evitar la picaresca
o el sentiment de no pertinença, que porten a cercar el lucre particular sense
pensar en els interessos generals.
Necessitem
sentències fermes, que ens donin seguretat a la ciutadania i que siguin
exemplars per a que no es tornin a repetir conductes inadmissibles socialment.
Cal agilitar els processos judicials, i evitar els jutges estrella que no
acaben la seva feina, perquè hi ha interferències del poder executiu o del
Consell General del Poder Judicial.
Tenim
els mitjans per lluitar contra la corrupció, però sembla que no es volen
aplicar del tot. Cal exigir primer de tot agilitat en la recerca dels casos, i
acabar-los amb eficiència. Després, no pensar que el codi penal ho solucionarà
tot, i exigir la responsabilitat civil, o la indemnització per la participació
a títol lucratiu, a fi i efecte que es tornin els diners desviats. Pel que fa
al sobrecost incorporat a les licitacions d'obres públiques, en ocasions
d'obres inútils, caldria augmentar els controls tant autonòmics con locals en
les obres públiques, i obrir el procés de concessió a una total publicitat.
En
el cas de condemna per sentència ferma cal inhabilitar la persona implicada per
a ocupar càrrecs públics de forma permanent. Ha de considerar-se una pena de
les més greus, pel desvalor antisocial que comporta. El capital humà i social
es ressenteix fins a uns límits intolerables.
2.3-Quins
canvis caldria introduir per millorar els valors i la cultura política
democràtica dels ciutadans? Com aconseguir-ho?
Caldria
crear institucions inclusives, i no excloents, com passa ara amb moltes de les
que integren l'estat espanyol.
És
important el reconeixement de la diferència (pluralisme lingüístic, cultural,
nacional, etc) i de les identitats múltiples,
en el sí d'un nacionalisme cívic, que aplegui les diverses persones i els grups
en una comunitat el més cohesionada possible. Cal tenir país, com a pas previ a
gaudir d'un estat amb institucions inclusives.
Em
sembla cabdal posar en valor la veritat. Cal restablir la confiança de la gent
amb la política a partir del reconeixement de la veritat. No tot poden ser estratègies,
guanyar vots, opinar sense fonament. La política ha d'ésser una activitat que
tingui molt a veure amb la veritat d'allò què ens passa i de per què ens passa,
encara que no ens agradi o no faci guanyar vots. Cal cercar en aquest sentit un
consens bàsic de país en relació a la veritat compartida.
Creure
en la cultura dels drets i dels deures ciutadans: el civisme. Aquest és un
element fonamental per a tenir un país amb persones responsables socialment,
que exigeixen els seus drets però que també tenen una consciència clara de llur
responsabilitat social. Un país cívic és un país amb persones educades,
respectuoses amb els bens comuns, capaç de plantejar-se què és pot fer per als
altres. El civisme avui posa de manifest la necessitat de superar
l'individualisme, el materialisme, el relativisme moral, la cultura de la
indiferència, autèntiques catàstrofes de la societat actual.
3-Els partits
polítics són una peça fonamental de la
democràcia. Sense partits no hi ha democràcia. Però en els darrers anys hi ha
hagut un allunyament progressiu per part de la ciutadania cap a ells. Quines
mesures proposaria per millorar-ne la democràcia interna? Obrir-los a la
societat? Augmentar la participació en la (s)elecció de càrrecs interns?
Augmentar-ne la transparència dels partits? Quines mesures proposaria en
relació al finançament dels partits?
Els
partits polítics han segrestat la democràcia i l'han convertida en una
partitocràcia. El reforçament dels partits si bé tenia algun sentit després del
franquisme, avui és una xacra social, que és constatat per una part important
de la societat com un problema, en la mesura en què s'associa amb gent que viu
de la política, decideix en contra o a banda de la ciutadania, etc. Avui cal
trobar una dimensió centrada i proporcionada del rol dels partits polítics, que
els posi al seu lloc. La democràcia de partits no vols dir que només des dels
partits es faci política i que a més les institucions públiques siguin
sectàries.
Cal
fer més efectiva la democràcia interna, el funcionament de baix a dalt,
augmentar la transparència de la gestió, etc. però tot això si no hi ha una
convicció profunda i compartida de cultura democràtica, de "ser" demòcrata,
no hi haurà res a fer. Els partits polítics, com les institucions públiques que
formalitzen llurs decisions, tenen avui una baixa qualitat democràtica, perquè
entre altres problemes no domina la cultura democràtica, i sí el sectarisme,
l'electoralisme, el populisme, l'amiguisme,..
Sobre
el finançament dels partits, el problema és que es gasta massa en campanyes
electorals, en "autobombo" o actuacions autoreferencials dels propis
partits, que interessen a poca gent, i en especial, el "sobrecost"
que suposa la dependència del finançament públic fins a uns límits intolerables
en una societat en crisi estructural, com la nostra. L'austeritat i el rigor en
la gestió dels diners públics i privats hauria de ser una exigència legal, amb
"topalls" de despesa en campanyes, esdeveniments i actuacions de tot
tipus. Els partits polítics haurien de donar exemple, i no ho fan.
4-Quines altres mesures proposaria per
regenerar la política?
Algunes mesures:
a) millorar
la cultura política de la ciutadania, mitjançant una educació en civisme i responsabilitat
social de la persona, atès que tots som polítics i fem política d'alguna manera
o altre.
b) Evitar
que els partits polítics siguin empreses de col·locació de personal amb baixa
qualificació. Cal introduir criteris objectius mínims per a dedicar-se a la política
des dels partits, institucions públiques, o fins i tot en la gestió d'entitats
privades que actuïn amb recursos públics.
c) Aclarir
la relació entre partits polítics i institucions representatives, de manera que
l’apel·lació al mandat representatiu no sigui un recurs fàcil i en ocasions cínic
per a no retre comptes de les decisions.
d) Facilitar
l'exigència de responsabilitat política i jurídica, reduir els aforaments,
exigir transparència en els processos de decisió, posar en valor la veritat, de
manera que les persones que es dediquin a la política tinguin la màxima
qualitat humana.
Barcelona,
25/2/2015
