L’any 2010 ha estat declarat per la Unió Europea l’Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió social. Davant d’aquest fet la Fundació Arrels ha endegat una campanya de sensibilització amb el títol de “Posa sostre a Barcelona”. Es vol sensibilitzar de la xacra que suposa no gaudir de sostre, de viure al carrer i de caure en l’exclusió social.
He llegit a un fulletó informatiu de l’entitat que esdevé urgent reivindicar els drets d’aquestes persones, com per exemple treure-li el suc a la targeta sanitària, a la possibilitat de gaudir d’un metge de capçalera, d’anar a cobrar la pensió, d’accedir a un menjador públic, o de tenir tota la documentació personal en regla. Certament, cal esforçar-nos per ser a prop d’aquelles persones que malviuen al carrer, que sovint son tractats com ciutadans sense drets. Fins i tot sembla que siguin invisibles o com si molestessin.
És de justícia felicitar voluntaris i col·laboradors d’Arrels i d’altres entitats similars per la feina tan immensament important que fan per tal de dignificar la vida d’aquestes persones excloses; una feina agraïda quan es veu la possibilitat de reconduir situacions extremes, tot superant desesperacions o treballant per inserir a la societat un col·lectiu que no sempre es compren en tota la seva complexitat. Un problema que afecta 79 milions de persones a tota la Unió Europea!
He llegit a un fulletó informatiu de l’entitat que esdevé urgent reivindicar els drets d’aquestes persones, com per exemple treure-li el suc a la targeta sanitària, a la possibilitat de gaudir d’un metge de capçalera, d’anar a cobrar la pensió, d’accedir a un menjador públic, o de tenir tota la documentació personal en regla. Certament, cal esforçar-nos per ser a prop d’aquelles persones que malviuen al carrer, que sovint son tractats com ciutadans sense drets. Fins i tot sembla que siguin invisibles o com si molestessin.
És de justícia felicitar voluntaris i col·laboradors d’Arrels i d’altres entitats similars per la feina tan immensament important que fan per tal de dignificar la vida d’aquestes persones excloses; una feina agraïda quan es veu la possibilitat de reconduir situacions extremes, tot superant desesperacions o treballant per inserir a la societat un col·lectiu que no sempre es compren en tota la seva complexitat. Un problema que afecta 79 milions de persones a tota la Unió Europea!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada