La celebració de Hallloween no agrada a la jerarquia eclesiàstica, a les organitzacions educatives catòliques, ni a molts catòlics. A mi tampoc. Es tracta d’una festa forana, sense arrels populars, que s’ha convertit en l’exaltació d’uns valors consumistes i ocultistes, incompatibles amb l’esperit i la doctrina catòlica. Suposa abandonar una de les nostres tradicions, com és la celebració de la Diada de Tots Sants i dels Fidels Difunts.
La idea de la mort que traspua al Halloween es la dels morts vivents, la por, la mort utilitzada com una festa en una mena de màgia negra, amb disfresses. Considero que la mort no pot ser reduïda a un fet intantilitzat, o un joc per a divertir-se un cop l’any. La banalització d’un fet tan transcendental, com un element més d’una concepció consumista, com si es tractés d’anar al McDonals o de veure una pel·lícula de Walt Disney, es realment preocupant. En la societat de la increença, jugar esdevé fàcil, i Halloween es una festa fàcil d’incorporar a la ment de l’home consumidor, en aquest cas d’ espectacles.
La ràpida colonització d’aquesta festa, d’origen pagà, celta, però propagada des dels Estats Units, en especial mitjançant les grans multinacionals de l’espectacle, entre d’altres, topa avui fins i tot frontalment amb el sentit cristià de la vida, i amb un model de societat en la que el respecte als avantpassats ja té una configuració festiva determinada. La pretensió de fer tabula rasa i capgirar les nostres tradicions no és un fet involuntari. Es tracta d’un colonialisme cultural evident, que res té res a veure amb el tan lloat multiculturalisme.
L’acceptació sense més de qualsevol iniciativa forana, impulsada per raons comercials, no diu res de bo sobre la societat que tenim, a la que li volen fer perdre les seves pròpies referències. Els joves i no tan joves que es deixen endur per iniciatives com aquestes, que han crescut molt ràpidament els darrers anys, no saben potser que son objecte d’una gran manipulació, en la que fer perdre els orígens com en tantes coses de la vida és també perdre la identitat.
La ràpida colonització d’aquesta festa, d’origen pagà, celta, però propagada des dels Estats Units, en especial mitjançant les grans multinacionals de l’espectacle, entre d’altres, topa avui fins i tot frontalment amb el sentit cristià de la vida, i amb un model de societat en la que el respecte als avantpassats ja té una configuració festiva determinada. La pretensió de fer tabula rasa i capgirar les nostres tradicions no és un fet involuntari. Es tracta d’un colonialisme cultural evident, que res té res a veure amb el tan lloat multiculturalisme.
L’acceptació sense més de qualsevol iniciativa forana, impulsada per raons comercials, no diu res de bo sobre la societat que tenim, a la que li volen fer perdre les seves pròpies referències. Els joves i no tan joves que es deixen endur per iniciatives com aquestes, que han crescut molt ràpidament els darrers anys, no saben potser que son objecte d’una gran manipulació, en la que fer perdre els orígens com en tantes coses de la vida és també perdre la identitat.
(Radio Estel, Comentari d'actualitat, dimecres 7 de novembre de 2007).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada